Quart viatge

Benvinguts a un nou viatge!!!!

        Després d'aquests recorreguts és important ampliar els nostres coneixements partint d'idees que hem anat descobrint al llarg d'aquest camí. El primer que m'agradaria parlar és sobre les competències mantenint la definició de Zabala i Arnau (vista a la primera entrada) (2009) al llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” “Enseñar implica utilizar formas de enseñanzas consistentes en dar respuesta a situaciones, conflictos i problemas cercanos a la vida real”. Com podem veure a aquest concepte hi ha un terme clau que és ensenyar, és important perquè les ensenyances es relacionen a una de les seves formes, al model transitiu o expositiu. A més en alguns llocs es considera que actualment hi ha un model propedèuticselectiu on l'objecte d'estudi per l'escola són les matèries o assignatures, però no qualsevol matèria sinó aquelles que són claus per anar a la universitat. Com vàrem veure també al primer viatge el model de les competències l'objecte d'estudi és el coneixement d'unes matèries determinades.

    Aquest model de l'educació per competències té quatre potes: conceptes, components, procediments, actituds. Com veiem en el vídeo elideix el punt de components que ens proposa Zabala i Arnau, passa directament als procediments. Considero que és tan important sabre els conceptes com tenir en compte tots els components perquè si sabem la definició d'un fora de joc però hem de sabre identificar-ho a un partit. I aquest segon pas és que el que donarà lloc al tercer punt, els procediments, sabre aplicar-lo.

        Una experiència meva va ser quan em vaig treure el títol d'àrbitre de futbol on vaig decidir que no era competent per aquesta professió. A l'examen teòric vaig tenir la millor nota, però alguns components no les sabia identificar i als procediments vaig fallar encara més. Al partit em posava molt nirviosa i no sabia aplicar la teoria a la pràctica. Encara que tingués una bona actitud e intentes posar-ho tot de la meva part no ho vaig sabre adaptar. És un bon exemple que no es pot ser competent si no se sap els coneixents si falla una pota ets incompetent. Ens feien un examen pràctic però amb l'únic que consistia era a córrer uns quilòmetres determinants.

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Nov 11, 2014 at 1:43 PST

Imatge pròpia

        A l'educació és exactament igual, no ens hem de basar a donar una classe de 55 minuts de teoria i en acabar el tema puntuar-los simplement amb el que se suposa que el professor ha d'ensenyar a l'aula. Com hem vist a les anteriors entrades és tan important la teoria com la metodologia. Cada persona necessita diferents maneres d'aprendre però hem d'ensenyar que no només hi ha lla memorització sinó que la reflexió fa que els nois puguin emprar la teoria com a un mecanisme de relació no com a solució. Hi ha part de les matèries que s'aprenen més a través de components procedimentals, del treball en equip, a observar observant. Una cita que em va agradar molt i considero que us donarà opció per pensar amb el que he dit ara és de Zabala i Arnau: “es imposible el dominio de cualquier procedimiento sin la capacidad para reflexionar sobre sus características y las fases que lo constituyen. La realización efectiva y la mejora de cualquier contenido procedimental exigen el conocimiento y el análisis sobre su nivel de utilización.”

         Per finalitzar, és destacable parlar sobre el currículum on els materials haurien d'ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partides de les seqüències didàctiques. Han de tenir exercicis seqüenciats i s'han d'adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. S'ha de tenir en compte la diversitat de l'existència de materials curriculars variats i diversificats, que permetin que cada professor elabori el seu projecte d'intervenció. Les unitats didàctiques deuen cobrir les demandes educatives d'un grup determinat d'alumnes.

Moltes gràcies i fins aviat!!